15 de noviembre de 2012

36 dies abans de la fi del món.

Avui ha tocat estudiar de nou… tot per un examen que ha sigut una merda punxada en un pal.  Quin pal d’examen, dubto que hagi ni un sol aprovat.

M’ha xuclat tot el meu temps i per una punyetera merda…

Com a mínim ja he arribat al 70% de la meva quota d’enquestes pel tema del projecte i demà tocaran bancs, deixalleria i quelcom més que anirà sortint sense dubte.

També tinc pendent el tema de les targetes, que no sé com plantejar-ho, però ja ho veurem.

Ens hem despertat amb les imatges de les càrregues policials d’ahir… quina pena de país.

Com no estic massa acostumat a aquestes coses, no tinc ni idea si algú ho llegeix o ho llegirà algun cop…

Si per casualitat ets un d’ells, sisplau diguem si més no “hola”

P.D. El meu ordinador va tant lent, que penso que mai ho podré penjar el dia que toca…  Ah, per cert… felicitats Albert!

13 de noviembre de 2012

Doncs, menys mal que m’havia d’estendre…

38 dies abans de la fi del món.

Avui, ha tocat visita al oncòleg i per la tarda de nou el cole… a mitja classe, els companys de projecte m’han deixat sol i desprès de la classe de FOL… “que voleu fer? Comencem un nou capítol o voleu fer qualsevol altre cosa?, el proper dia tenim examen!!!! Bé, doncs estudieu si voleu, però us heu de quedar aquí.  Així que de lo dit, “rien de rien”.

Penso que potser ningú arriba a llegir això mai… potser estic “depre”.

12 de novembre de 2012

Avui he tingut un dia molt difícil amb l’ordinador i he tingut que penjar-ho a la matinada de l’endemà…

39 dies abans de la fí del món.

Avui el dia ha passat del tot ràpid.  Primer l’ordinador m’ha donat problemes i finalment he arribat tard a la primera classe.

No hi havia manera d’acabar els deures… teníem que presentar un recull de treballs, ja que avui teníem examen de FOL i presentar una sèrie de treballs.  Tot per un miserable punt.

El examen  bastant bé, però en la darrera pregunta he fet com sempre… veig números i em llanço de cap… el problema és que com sempre no he llegit bé l’enunciat i l’amic Guillem m’ho ha fet veure.   Ai, la lectura activa… tant què ho sé i que poc ho faig servir.

Al arribar a casa, hi era la meva filla i ens ha ensenyat un parell d’ecografies d’en cigronet… com creix!  Ja fa més de 7 cms.

Més tard aniré una estoneta al twitter, però abans la “jefa” m’ha demanat un massatge als peus… i que hem de fer… un és com és…

Demà espero allargar-me una mica més.

11 de novembre de 2012

Imagen

 

40 dies abans de la fí del món.

El començament no és el previst… tot just, havia començat un dels paràgrafs següents, però han passat de les dotze i encara estic acabant el treballs de FOL que tenia mig fets.

Bé, el primer paràgraf ha estat escrit desprès del d’ahir.  Així que començarem pel principi… Ens hem despertat, però encara és massa d’hora i desprès d’uns exercicis d’escalfament hem posat la televisió i el run-run del 3/24 ens ha deixat dormir un parell d’hores més.  Pel vidre esmerilat veig l’altra família que viu amb nosaltres.  Estan esperant que obri la porta, per ficar-se dins de la casa i així és… els hi dic les paraules màgiques o així ho crec… penso que el què estan és afamats i anirien darrera meu ni que portés una torxa olímpica.

Son els felins que viuen amb nosaltres o potser nosaltres amb ells.  Na Saurona, o Sauri, ja que té uns ulls diferents i un d¡’ells, si assembla al ull de Sauron del Senyor dels Anells.  Desprès tenim els seus fills grans, un és ros, en Mixet i l’altre negre amb un pelets blancs al pit, la mar de macos, el Negro Zumbón, ho reconeix, aquí no m’he matat massa posant-li nom.  Aquest dos, son germans d’un altre parell de rossos, un d’ells fa mesos que ha desaparegut i l’altre viu a casa amb nosaltres.  Ara té una nova camada… un de ros, un de negre i un altre mig siamès que si sembla moltíssim al dibuixet del mono Amedio, el dels dibuixos animats d’en Marco.  Li canto la cançó i en lloc de dir-li mono, li dic gato… és clar, que la cançó original la vaig aprendre en castellà.

Ara comencem amb lo previst ahir… el quaranta-unè dia :

Avui es l’onze de novembre, Sant Martí.  Famós, perquè a tothom li arriba el seu Sant Martí.  Son dos quarts d’onze del matí..i som a Cabrera, tu i jo.  Surto al carrer i em quedo amb les ganes de fer una foto al cel… està ennuvolat i gairebé no és veu el sol i els hi dono el menjar als gats.  Aconsegueixo tocar als dos negres y al Amedio, a la Sauri ni pensar-ho, i avui el rosset, no s’ha apropat fins que he marxat… deu estar fins als collons de mi.

L’idea original era anar a Mataró a veure una exposició de bolets i de pas, menjar-nos uns xurros, però al final jo amb poques ganes i ella sembla que no gaire, ho hem deixar córrer.  He anat a la deixalleria a llençar unes restes de poda i al tornar he estat veient uns anuncis d’uns pisos en venda i de unes torres… xafarderisme pur i dur i he comprat el pa.

Hem acabat d’esmorzar i m’he posat a escriure el que portem de dia… ara només em falta anotar que ja tinc pensat la segona part… Desprès de la fi del món.

Per si de cas, arriba la fi del mon, ningú podria llegir-ho desprès, així que he pensat fer un blog, el problema es que no tinc ni idea de com fer-ho, però ho intentaré.

Baixant al poble he pensat que si bé per la tele diuen que avui no plouria, el meu genoll no està massa d’acord… estant-hi a l’hort, el mar es veia tot brillant ja que no hi havia massa núvols, però per la part de la muntanya, era ple de colors, tots ells foscos…

Desprès d’esponjar la terra he baixat un moment a descasar i mentrestant veure el partit de basket… no hi ha color… el Barça està apallissant al Manresa.  He encès un foc i he cremat cartes antigues entremig d’herbes seques… Dins de poc aniré a sembrar els pèsols que he posat en remull.  El meu cap no para, estic pensant en coses que haig de fer més endavant i com quasi sempre, m’anticipo als esdeveniments.

Desprès de dinar, he sembrat els pèsols… ara em falten les darreres faves.

De tornada a casa, intentaré obrir el blog un cop acabat el partit del Barça (2-4) a Mallorca.

Tot just acabo de crear el blog, just quan el Llevant empata al Madrid.

 

continuarà…