30 dies per l’arribada de la Laia

23 d’abril de 2013

Sant Jordi… Dia del llibre i de la rosa.

Torno de nou per aquí… Es una nova data, un nou repte… queden 30 dies en principi, fins que arribi la Laia.  Probablement arribarà abans i ens posarà en marxa a tota la família.  Mentre passi això, avui ens ha tocat anar a l’Illa i ens han regalat dos llibres i dues roses.   Gràcies als senyors de la Guia de l’Oci.

He faltat a la darrera hora de classe, per poder veure el Barça… quin cony de partit, “si lo sé no vengo”.

Ara mateix, son quasi les dues i m’estic morint de son, però havia de començar-ho.

Ahir vaig morir…

13 de gener de 2013

Ahir vaig morir… vaig assistir a la meva vetlla…

Realment no va esser així, però es tractava d’un exercici de creixement personal… Anàvem en un autocar i vàrem patir un accident i tots els ocupants varem morir en ell.

Vàrem esperar amb els ulls tapats fins que ens van venir a buscar… entrant en una sala, vaig poder veure amb una llum molt tènue on estàvem tots…

Vaig vetllar el meu cadàver… al costat dels altres… en un silenci esglaiador… Vàrem tenir l’oportunitat d’acomiadar-nos dels nostres essers estimats…

Ens va tocar reflexionar sobre la vida viscuda fins llavors… el que havíem fet… el que havíem deixat de fer…

Finalment, la veu que ens acompanyava ens va concedir un premi extraordinari… Vàrem poder tornar… en principi, només un any… un any que hem d’aprofitar per viure’l amb tota intensitat.

Potser acabi abans… potser acabi més tard… el cert és que hem de viure la vida que ens ha sigut regalada… des d’un bon principi… visquem el avui… l’ara…

31 de desembre de 2012

Acaba l’any.

26 de desembre, dinar amb la consogra… però abans passada pel tanatori… Escoltar una cerimònia civil d’una persona que quasi no has conegut i què et faci emocionar… no té preu.

27 de desembre, passa quasi sense adonar-te.

28 de desembre, els Sants Innocents… Piqué pare? Bona aquesta!

29 de desembre, un fred de collons…. matinar i què en Juan del bar et digui que passa, què us heu caigut del llit… no té preu.

30 de desembre, sembrar les darreres faves… els gats s’han cruspit totes les restes del Nadal, que consti que aquí no llancem rés.  Recta final de la mudança…

31 de desembre, sopar els tres i tocades les campanes i menjat el raïm ens quedem sols… cony com passa el temps.

25 de desembre de 2012

Avui és Nadal.

Sopar de la nit de Nadal… Fer cagar el Tió i felicitar les festes i ser felicitat.

Cada any mor una cullera de fusta fent cagar el Tió, enguany per evitar-ho vaig posar-hi una forquilla que vàrem comprar anys enrere a Aínsa.

Bé, la forquilla era de quatre dents i dic era perquè ara es un trident… És evident que haurem de canviar la manera de colpejar-ho.

Calces, calcetes, calçotets i mitjons per a tothom i altres cosetes.

Avui, regalets del Pare Noel i xurros i porres al matí.  Desprès dinar a casa, cada cop menys… avui només tres i per la tarda, passejada i visita al centre… Pessebre de l’Ajuntament  i visita a la exposició de l’Ajuntament primer i desprès al 150è aniversari del pessebrisme al carrer de la Seca, 2 (un euro l’entrada i val la pena) i per acabar visita al fossar de les moreres i a la basílica de Santa Maria del Mar.

Demà tocarà anar al enterrament del pare de na Mabel.  Mala feina morir el dia de Nadal…

23 de desembre de 2012

Segon dia desprès de la fi del món.

Més feina avui… Avui ha tocat mudança i tot i què en principi ha sortit bé, al final ha hagut la clàssica rascada en una paret acabada de pintar.

Els armaris no hi cabien, però s’ha demostrat qui té més collons… o sigui, jo…

Demà tocarà el tema del Spa, què ho hem anant deixar passar i de poc ens quedem sense… hora per demà a migdia i sort de tenir-ne.

Pendent encara el tema de la carta pels proveïdors.

Estic fet pols… mig constipat i em fa mal tot, les espatlles, el colze… crec que me’n vaig a dormir…

22 de desembre de 2012

El primer dia desprès de la fi del món.

Bé, avui he tingut festa… Demà tocarà fer la gran moguda de mobles del pis vell al nou… espero que tot surti bé, sense trencadisses ni mals d’esquena.

Avui, una mica de compra de coses pendents i un regalet per el nou cosinet.

Passejada pels carrers propers, amunt i avall, esquerra i dreta i finalment victòria del Barça i derrota del Madrit!  Què més és pot demanar?

Quatre piulejades al twitter sense resposta… Normal, la cosa té pocs followers i així és complicat… M’hauré de dedicar a escriure amb sal gruixuda… què sembla que és l’únic que triomfa.

I si no, com sempre, retuitejant tuits divertits i amb la mala costum de contestar a la gent que no m’ha escrit a mi, però que jo ho he llegit.

M’ha entrat una mica de crema a l’ull i porto mig dia plorant, així que aniré d’hora a dormir i així acabarem amb la tonteria i de pas, descansar per a demà.

El petit de sopar d’aniversari i espero torni d’hora.  Ah! Només queda un mes per a arribar als 35 anys.

Ara intentaré preparar la carta pels proveïdors, a veure que surt i si algú té a bé contestar-nos.

21 de desembre de 2012

El dia de la fi del món.

Té la cosa collons… entre les obres, els exàmens i tota una colla de coses, finalment ha arribat el dia, sense poder escriure ni una línia…

Han passat tantes coses, que em sembla que no cal posar-les, les hem viscudes i ja està… Aquesta setmana dues pel·lícules, Infància Clandestina i El Hobbit amb els nanos.

Avui, pujada llampec a regar i donar de menjar als gats.  Han faltat a la cita en Amedio i el Mitxet. Els altres dos grans i els dos petits han aparegut.

Les notes, més o menys com sempre… notable de promig.

Al twitter he guanyat un follower nou i un bloc imagino.

El tema del projecte, entre la malaltia del pare i la resta de collonades, al final he tingut que pringar jo, com estava més o menys previst i desprès de perdre les dues primeres classes del dijous, vaig arribar tardíssim a la tercera i l’amable professora m’ha col·locat una falta d’assistència.

I veiem a partir d’ara si soc capaç de seguir un ritme… diari, setmanal o…

15 de noviembre de 2012

36 dies abans de la fi del món.

Avui ha tocat estudiar de nou… tot per un examen que ha sigut una merda punxada en un pal.  Quin pal d’examen, dubto que hagi ni un sol aprovat.

M’ha xuclat tot el meu temps i per una punyetera merda…

Com a mínim ja he arribat al 70% de la meva quota d’enquestes pel tema del projecte i demà tocaran bancs, deixalleria i quelcom més que anirà sortint sense dubte.

També tinc pendent el tema de les targetes, que no sé com plantejar-ho, però ja ho veurem.

Ens hem despertat amb les imatges de les càrregues policials d’ahir… quina pena de país.

Com no estic massa acostumat a aquestes coses, no tinc ni idea si algú ho llegeix o ho llegirà algun cop…

Si per casualitat ets un d’ells, sisplau diguem si més no “hola”

P.D. El meu ordinador va tant lent, que penso que mai ho podré penjar el dia que toca…  Ah, per cert… felicitats Albert!

14 de noviembre de 2012

37 dies abans de la fi del món.

#14N     VAGA GENERAL

13 de noviembre de 2012

Doncs, menys mal que m’havia d’estendre…

38 dies abans de la fi del món.

Avui, ha tocat visita al oncòleg i per la tarda de nou el cole… a mitja classe, els companys de projecte m’han deixat sol i desprès de la classe de FOL… “que voleu fer? Comencem un nou capítol o voleu fer qualsevol altre cosa?, el proper dia tenim examen!!!! Bé, doncs estudieu si voleu, però us heu de quedar aquí.  Així que de lo dit, “rien de rien”.

Penso que potser ningú arriba a llegir això mai… potser estic “depre”.