Ahir vaig morir…

13 de gener de 2013

Ahir vaig morir… vaig assistir a la meva vetlla…

Realment no va esser així, però es tractava d’un exercici de creixement personal… Anàvem en un autocar i vàrem patir un accident i tots els ocupants varem morir en ell.

Vàrem esperar amb els ulls tapats fins que ens van venir a buscar… entrant en una sala, vaig poder veure amb una llum molt tènue on estàvem tots…

Vaig vetllar el meu cadàver… al costat dels altres… en un silenci esglaiador… Vàrem tenir l’oportunitat d’acomiadar-nos dels nostres essers estimats…

Ens va tocar reflexionar sobre la vida viscuda fins llavors… el que havíem fet… el que havíem deixat de fer…

Finalment, la veu que ens acompanyava ens va concedir un premi extraordinari… Vàrem poder tornar… en principi, només un any… un any que hem d’aprofitar per viure’l amb tota intensitat.

Potser acabi abans… potser acabi més tard… el cert és que hem de viure la vida que ens ha sigut regalada… des d’un bon principi… visquem el avui… l’ara…

31 de desembre de 2012

Acaba l’any.

26 de desembre, dinar amb la consogra… però abans passada pel tanatori… Escoltar una cerimònia civil d’una persona que quasi no has conegut i què et faci emocionar… no té preu.

27 de desembre, passa quasi sense adonar-te.

28 de desembre, els Sants Innocents… Piqué pare? Bona aquesta!

29 de desembre, un fred de collons…. matinar i què en Juan del bar et digui que passa, què us heu caigut del llit… no té preu.

30 de desembre, sembrar les darreres faves… els gats s’han cruspit totes les restes del Nadal, que consti que aquí no llancem rés.  Recta final de la mudança…

31 de desembre, sopar els tres i tocades les campanes i menjat el raïm ens quedem sols… cony com passa el temps.