25 de desembre de 2012

Avui és Nadal.

Sopar de la nit de Nadal… Fer cagar el Tió i felicitar les festes i ser felicitat.

Cada any mor una cullera de fusta fent cagar el Tió, enguany per evitar-ho vaig posar-hi una forquilla que vàrem comprar anys enrere a Aínsa.

Bé, la forquilla era de quatre dents i dic era perquè ara es un trident… És evident que haurem de canviar la manera de colpejar-ho.

Calces, calcetes, calçotets i mitjons per a tothom i altres cosetes.

Avui, regalets del Pare Noel i xurros i porres al matí.  Desprès dinar a casa, cada cop menys… avui només tres i per la tarda, passejada i visita al centre… Pessebre de l’Ajuntament  i visita a la exposició de l’Ajuntament primer i desprès al 150è aniversari del pessebrisme al carrer de la Seca, 2 (un euro l’entrada i val la pena) i per acabar visita al fossar de les moreres i a la basílica de Santa Maria del Mar.

Demà tocarà anar al enterrament del pare de na Mabel.  Mala feina morir el dia de Nadal…

23 de desembre de 2012

Segon dia desprès de la fi del món.

Més feina avui… Avui ha tocat mudança i tot i què en principi ha sortit bé, al final ha hagut la clàssica rascada en una paret acabada de pintar.

Els armaris no hi cabien, però s’ha demostrat qui té més collons… o sigui, jo…

Demà tocarà el tema del Spa, què ho hem anant deixar passar i de poc ens quedem sense… hora per demà a migdia i sort de tenir-ne.

Pendent encara el tema de la carta pels proveïdors.

Estic fet pols… mig constipat i em fa mal tot, les espatlles, el colze… crec que me’n vaig a dormir…

22 de desembre de 2012

El primer dia desprès de la fi del món.

Bé, avui he tingut festa… Demà tocarà fer la gran moguda de mobles del pis vell al nou… espero que tot surti bé, sense trencadisses ni mals d’esquena.

Avui, una mica de compra de coses pendents i un regalet per el nou cosinet.

Passejada pels carrers propers, amunt i avall, esquerra i dreta i finalment victòria del Barça i derrota del Madrit!  Què més és pot demanar?

Quatre piulejades al twitter sense resposta… Normal, la cosa té pocs followers i així és complicat… M’hauré de dedicar a escriure amb sal gruixuda… què sembla que és l’únic que triomfa.

I si no, com sempre, retuitejant tuits divertits i amb la mala costum de contestar a la gent que no m’ha escrit a mi, però que jo ho he llegit.

M’ha entrat una mica de crema a l’ull i porto mig dia plorant, així que aniré d’hora a dormir i així acabarem amb la tonteria i de pas, descansar per a demà.

El petit de sopar d’aniversari i espero torni d’hora.  Ah! Només queda un mes per a arribar als 35 anys.

Ara intentaré preparar la carta pels proveïdors, a veure que surt i si algú té a bé contestar-nos.

21 de desembre de 2012

El dia de la fi del món.

Té la cosa collons… entre les obres, els exàmens i tota una colla de coses, finalment ha arribat el dia, sense poder escriure ni una línia…

Han passat tantes coses, que em sembla que no cal posar-les, les hem viscudes i ja està… Aquesta setmana dues pel·lícules, Infància Clandestina i El Hobbit amb els nanos.

Avui, pujada llampec a regar i donar de menjar als gats.  Han faltat a la cita en Amedio i el Mitxet. Els altres dos grans i els dos petits han aparegut.

Les notes, més o menys com sempre… notable de promig.

Al twitter he guanyat un follower nou i un bloc imagino.

El tema del projecte, entre la malaltia del pare i la resta de collonades, al final he tingut que pringar jo, com estava més o menys previst i desprès de perdre les dues primeres classes del dijous, vaig arribar tardíssim a la tercera i l’amable professora m’ha col·locat una falta d’assistència.

I veiem a partir d’ara si soc capaç de seguir un ritme… diari, setmanal o…